Ja soc a Oxford!

Bueno ja fa tres dies que soc a Oxford, ja se que vaig tard actualitzant el blog... Pero he hagut d'adaptar-me a la vida britanica! Pero anem per parts, comencem pel comensament (perdo per la falta d'accents i c trencades, teclat britanic).

Vaig arribar a Oxford massa tard, massa cansat i amb massa equipatge. Dos hores i mitja de vol, i quan vaig arribar al aeroport no hi sortia cap bus cap a Oxford fins al cap de dues hores. I despres dos hores mes de viatge de Luton a Oxford. Si mai veniu per aqui compreu el bitllet de bus per internet, tothom el portava ja impres (com jo que soc un tiu previsor). Total, vaig arribar a Oxford a quarts de nou i sort que no plovia i vaig poder buscar la residencia amb prou comoditat. Exceptuant el fet que se'm va trencar el manec de la maleta de ma i no sabia ben be com estirar-la (porteu sempre cinta aillant en cualsevol viatge, en McGuiver segur que ho feia!).

Primera impresio de la resi: on collons m'he ficat? La resi es un antic hospital adaptat per ser resi. Dic adaptat i no reformat, que no te res a veure. Vindria a ser com un hospital d'abans de la guerra mundial que va ser abandonat. Dona un ambient una mica de peli de por a la nit, pero ja m'hi he acostumat. La magia d'Oxford es que tots els edificis son centenaris, es tot molt antic. Pero tambe es un inconvenient a l'hora de viure-hi. Bueno, es assumir-ho. A mes a mes, vaig arribar a la habitacio i no tenia conexio a Internet, no tenia llensols ni edredon. Sort que portava uns llensols meus i una manta! La part positiva es que l'habitacio es gran, com uns 4x4 metres. Comparteixo lavabo, dutxa i cuina amb 5 o 6 persones mes, que aixo ja no mola tant.

El primer d'aquests veins que vaig coneixer va ser un tiu rus de metro nouranta-cinc d'alt amb cueta i perilla de xivu. Acollonant. La veritat es que es molt bon tiu, de seguida em va explicar com anaven les coses per alla i em va explicar que estudiava: fisica de particules. L'any passat va estar a Cambridge, aquest a Oxford i d'aqui dos mesos se'n va a currar al CERN al accelerador de particules. Un puto geni.

Continuara...