Formal Dinner

domingo, 2 de mayo de 2010

Cada diumenge al College es celebren els anomenats formal dinners. És celebren en el menjador comú, però amb la diferència que els estudiants han de vestir obligatoriament la capa.





Abans de començar a sopar tothom s'ha possat d'empeus i la coral del college ha començat a cantar l'himne. Veure tot el menjador aixecat era una bona foto però no quedava massa maco ficar-se a fer fotos com un guiri...

I després d'això, al ataque:






























Bona experiència culinaria =)

May Morning

sábado, 1 de mayo de 2010

Avui dia 1 de Maig, dia del treballador arreu d'Anglaterra es celebra l'anomenat May Day. És una celebració tradicional on bàsicament durant el dia desfilen diferents grups de persones per les ciutats ballant el que s'anomena Morris Dance. A Oxford també es celebra però de manera diferent a la resta del país, la festa comença a les 6 del matí.


Alguns dels Colleges celebren els seus balls de fi de curs (com a les pelis) la nit abans, de manera que és fàcil veure molts estudiants vestits amb esmoquin i pajarita borratxos que han empalmat la festa amb la celebració.

La veritat és que m'ha impactat bastant la quantitat de gent que hi havia per ser tan aviat (més de mil persones reunides davant del Magdalen College). És davant d'aquest college que comença la celebració sonant l'himne del college i un silenci sepulcral.

video

Finalment us deixo uns quants vídeos de Morris dancers.


video



video

London Express

lunes, 22 de febrero de 2010


Dons res, diumenge vaig fer una visita ràpida a Londres amb el meu amic singapurès. Que tinc en comú amb un tiu de singapur? Que és l'únic que li agrada el futbol (és fan del ManU i odia a mort el Chelsea) i m'acompanya a veure el Barça normalment. El que deia, vam anar a fer una volta pel mercat de Candem Town, una de les zones de London que no em canso de visitar i que ell mai havia tingut oportunitat de coneixer.



Poques coses a destacar. Londres segueix amb obres al metro durant els caps de setmana (suposo que ho fan així per tocar menys els ous) donat que estan posant maca la ciutat per als jocs olimpics.

Ah! Per tots els que hagiu estat a Candem, la botiga aquella Cyberdog s'ha traslladat. Ara té dos plantes i fins i tot secció erotica, amb articles com Anal Grenade i The Fist of Victory. No, no en tinc fotos.

El diluvi universal!

jueves, 18 de febrero de 2010

Uff com plou... porta tot el dia sense parar i jo amunt i avall en bici!

He quedat com una sopa!

Sort que tinc un bon xubasquero (el català incorrecte, passa'l)

Curiositats de la vida britanica

jueves, 11 de febrero de 2010

  • Els anglesos son uns fanatics del rugby.
  • Les ties vesteixen com putes quan surten.
  • El cafe es pitjor del que m'esperava.
  • Les ties vesteixen com putes a ple dia.
  • Hi ha paradetes de galetes.
  • Les galetes tenen la mida d'un frisby.
  • La gent et demana perdo encara que siguis tu el que s'ha empotrat.
  • No existeix una traduccio al angles del "Bon profit" catala o el "Bon appetit" frances, ells simplement mengen i prou.
  • La seva gastronomia es basa en pastissos de diferents ingredients.
  • Pots anar a un bar i tornar sense pudor a fum a la roba.
  • Els conductors d'autobus son psicopates capacitats per fer passar el bus per llocs innimaginables.

Segon dia a Oxford

lunes, 8 de febrero de 2010

Dimecres em vaig reuinir amb qui sera la meva tutora, la Prof. Alison Noble. El laboratori on anire a currar es troba a 15 min del centre en transport public i hi ha una pujadeta que quan tingui la meva propia bici flipare per fer-la. Esta situat al costat del Crurchill Hospital i el vaig trobar perque es tot verd des de fora. Es modernissim, i a tot arreu es necessita una tarjeta d'identificacio per entrar. De moment en tinc una de temporal a espera que em facin una propia.

Despres de parlar amb l'Alison ella va determinar que seria profitos per a mi que dijous i divendres anes a unes classes que donen a els estudiants de doctorat. Pero aixo ja sera un altre post.

Despres d'aconseguir que em fessin un lloc al lab i em donessin un pc, vaig tonar a la resi on vaig conicidir al passadis amb el geni rus. Em va comentar que alguna nit es reuneix amb els veins d'habitació per tal de pendre unes birres, allò tan català com fer el toc o toquillo i li vaig comentar que m'avisessin quan hi haguès una d'aquestes reunions improvisades. Total ahir a quarts d'onze el geni rus em va trucar la porta per fer un toquillo a la seva habitació on vaig coneixer la resta de veïns immediats: un geni alemany (estudia física de particules com el geni rus), un tiu de singapur que sembla un nen de 13 anys però porta anell de casat i sempre riu, i un quarenton de London que estudia arqueologia i que encara viu amb els seus pares (quan és a londres).

A falta de birres el geni rus ens va oferir sidra, vi i jagermeister. La veritat es que son bona gent però són massa friquis... Era com estar dins de la serie The Big Bang Theory, on jo era la Penny! Vam parlar de si l'univers era pla, dels dialectes del xino, el angles quarenton ens va renyar per les americanades que deiem i vam parlar també de f1, entre d'altres temes. Total, que amb el "toquillo" vaig anar a dormir a les 2 gairebé!

Ja soc a Oxford!

viernes, 5 de febrero de 2010

Bueno ja fa tres dies que soc a Oxford, ja se que vaig tard actualitzant el blog... Pero he hagut d'adaptar-me a la vida britanica! Pero anem per parts, comencem pel comensament (perdo per la falta d'accents i c trencades, teclat britanic).

Vaig arribar a Oxford massa tard, massa cansat i amb massa equipatge. Dos hores i mitja de vol, i quan vaig arribar al aeroport no hi sortia cap bus cap a Oxford fins al cap de dues hores. I despres dos hores mes de viatge de Luton a Oxford. Si mai veniu per aqui compreu el bitllet de bus per internet, tothom el portava ja impres (com jo que soc un tiu previsor). Total, vaig arribar a Oxford a quarts de nou i sort que no plovia i vaig poder buscar la residencia amb prou comoditat. Exceptuant el fet que se'm va trencar el manec de la maleta de ma i no sabia ben be com estirar-la (porteu sempre cinta aillant en cualsevol viatge, en McGuiver segur que ho feia!).

Primera impresio de la resi: on collons m'he ficat? La resi es un antic hospital adaptat per ser resi. Dic adaptat i no reformat, que no te res a veure. Vindria a ser com un hospital d'abans de la guerra mundial que va ser abandonat. Dona un ambient una mica de peli de por a la nit, pero ja m'hi he acostumat. La magia d'Oxford es que tots els edificis son centenaris, es tot molt antic. Pero tambe es un inconvenient a l'hora de viure-hi. Bueno, es assumir-ho. A mes a mes, vaig arribar a la habitacio i no tenia conexio a Internet, no tenia llensols ni edredon. Sort que portava uns llensols meus i una manta! La part positiva es que l'habitacio es gran, com uns 4x4 metres. Comparteixo lavabo, dutxa i cuina amb 5 o 6 persones mes, que aixo ja no mola tant.

El primer d'aquests veins que vaig coneixer va ser un tiu rus de metro nouranta-cinc d'alt amb cueta i perilla de xivu. Acollonant. La veritat es que es molt bon tiu, de seguida em va explicar com anaven les coses per alla i em va explicar que estudiava: fisica de particules. L'any passat va estar a Cambridge, aquest a Oxford i d'aqui dos mesos se'n va a currar al CERN al accelerador de particules. Un puto geni.

Continuara...